posted by on Reflexions

No comments

La confiança és poderosa, té la capacitat d’elaïrar-nos, de fer-nos volar per aconseguir el nostre objectiu, és una energia que tot ho trastoca quan es té.

Pot ser teva, o pot ser que no la tinguessis i hagin cregut en tu, potser algú important a la teva vida. Alguns d’aquells mestres que et van passant pel camí de la teva vida, t’empoderen a actuar i a ser allò que has estat cridat a ser.

També, potser que aquesta confiança et vagi fluctuant al llarg de la vida; i sol cal que recordis vells temps, quan estaves ple de confiança, en tot el que vas arribar a fer. Però la confiança no viu del passat, també viu d’expectatives i  es mou amb les incerteses del futur, confiar en que allò és possible que i ho pots assolir, és creure que ho tornaràs a fer i aconseguir, i així amb ella poder conviure amb la incertesa i amb ella poder desterrar les pors que segurament et vindran. Amb ella es pot vèncer la por.

La confiança sense acció no podria existir, és el motor que genera emoció per actuar i a l’actuar es genera més confiança. Es amiga del compromís, la fortalesa, la sinceritat, la competència i la congruència interna, sense aquesta congruència interna i sinceritat, la confiança s’evapora.

 



posted by on Reflexions

1 comment

Les noves tecnologies ens mantenen constantment connectats: ens donen la immediatesa de comunicar-nos, de retransmetre les nostres vivències en el mateix instant en el qual les estem vivint. Podriem dir que ens apropen amb els que no hi són presents.

Però que passa amb la gent que si està present; què passa amb la persona que està amb tu prenent un café?, o amb qui comparteixes cotxe després d’un bonic dia d’excursió?. L’abús de l’estar sempre connectat i per tant de no desconnectar mai, fa que no gaudeixis plenament del moment, ni del teu acompanyant o amic. Encara que molts opinen que poden fer les dues coses a la vegada, realment no és així. Mentre s’està pel mòbil, no s’està escoltant a l’amic, ni al fill. I l’altre es pot sentir sol, sol mentre observa que el company prefereix tenir una conversa whatsappera que parlar amb ell. He vist reunions d’amics, en les quals alguns dels membres de la reunió, no fan res més que estar pendents del mòbil i no em refereixo a urgències justificables.

Estic a favor de les noves tecnologies i en sóc usuaria però sempre amb respecte vers l’altre. Se n’ha de fer un bon us no un abús, com m’he trobat moltes vegades. Per a mi, i sempre serà així, el més important sempre serà la persona a la qual tingui al davant i serà el meu centre d’atenció; el mòbil en mode silenci passa a un segon pla. I si més no, quan s’estigui de viatge; sempre es pot pactar un temps de relacions virtuals: a on tots els presents durant 30 minuts es poden centrar a compartir el moments de la jornada amb els no presents.

Us deixo amb un vídeo que exemplifica a la perfecció el que us acabo d’explicar.

YouTube Preview Image



Focs artificials

juny
2012
30

posted by on Reflexions

No comments

En temps de revetlles, i festes majors; tothom va a veure els focs artificials: són tan macos; colors, formes diverses al mig de la nit més obscura. Brillen i il.luminen la nit, i tot és diferent.

Nosaltres som focs artificials; que brillem o podem brillar amb llum pròpia i autèntica. I ens podem fer sentir tal com es fan sentir i notar els focs artificials. La nostra presència i actitud a la vida pot trasnformar la vida dels altres. Brillem i així els altres també brillaran.

YouTube Preview Image



L’amor és energia

maig
2012
31

posted by on Reflexions

No comments

L’amor és energia que tot ho pot i ho transforma.

YouTube Preview Image

posted by on La meva música

No comments

Aquest vídeo dels Sopa de Cabra parla dels somnis, somnis que t’estan esperant. En Coaching diem que un somni amb data es transforma en un objectiu assolible.

Gaudiu dels somnis i sobretot poseu una data.

YouTube Preview Image

posted by on Reflexions

No comments

Es podria dir que em sento igual que el noi de la pel.lícula. Si algun dia esteu una mica decaiguts. Comenceu el dia fent un visionat d’aquesta escena de la pel.lícula 500 días juntos. Sortir de casa amb una actitud positiva, et canvia la vida i canvia el teu entorn.

Què li haurà passat al noi per estar així i a mi?. Això ho deixo per un altre post… Solament diré que a mi i al protagonista la sobredosi de felicitat, no ens l’ha produït el mateix fet.

Podeu veure la pel.lícula; és una petita gran pel.lícula.

YouTube Preview Image

posted by on La meva música

No comments

Sempre m’ha encantat el Llença’t dels Lax’n’Busto.

I aquest any, i més que mai m’hauré de llençar a un nou projecte professional….

YouTube Preview Image

posted by on Vivències

No comments

Moltes gràcies 2011!!!. Ha estat un bon any!!!. Com em va dir un seguidor del meu bloc, fa 2 anys, els meus bons anys van lligats amb els èxits del Barça.

Aquest any la salut m’ha acompanyat, és molt important tenir salut, i personalment la valoro molt. L’any 2010, no va ser tan bó en aquest aspecte.

Vaig començar l’any sense feina i al juliol en vaig trobar. Vaig trobar una feina que m’ha tingut molt ocupada i de la qual he aprés moltes coses, i en la qual he pogut fer d’orientadora laboral, que era el que m’havia proposat. Llàstima que s’acabarà al febrer del 2012.

He tornat a estudiar; ara ja sóc Practitioner en PNL i estic estudiant un postgrau en Coaching.

He sabut dir que no a una feina que no em convenia i a un compromís que tenia des de fa temps i el feia per obligació.

He conegut gent fantàstica als cursos de PNL i Coaching, i en un futur crec que algun d’ell/elles es convertiran en amics.

Gràcies a la feina he fet un postgrau en carreteres i m’he espavilat amb el tema conducció.

Les meves rutes ciclistes han continuat, però aquest any per qüestions laborals no he tingut vacances i no he fet cap ruta ciclista per Europa.

Gràcies a l’època d’aturada i al programa de ràdio “l’Ofici de Viure”, em vaig proposar nous reptes laborals per al 2012. I espero que aquest sigui l’any de donar vida al meu nou projecte laboral com a emprenedora.

També serà l’any de mantenir a ratlla el meu pes i de tenir controlades les meves tiroides.

I qui sap, quanta gent del grup de PNL i de Coaching, es convertiran en noves relacions d’amistat?. Això m’ho dirà l’any 2012.

Aquest serà el meu any i el del Barça dels 6 títols.

Espero que tingueu un bon any!!!

posted by on Vivències

No comments

Altre dia a classe de Coaching, varem fer una pràctica molt esgotadora i enriquidora, personalment vaig aprendre molt.  I m’agradaria compartir tot el que vaig aprendre.

Em van assignar el rol de Gremlin dolent. Si recordeu la pel·lícula, els Gremlins eren essers encantadors però es convertien en èssers horribles si els tocava l’aigua, entre d’altres coses.

Nosaltres, en el nostre interior tenim diversos Gremlins o també anomenades creences limitants que fan que no assolim els nostres objectius.  El Gremlin és la por que ens paralitza, és l’eterna indecisió, és el no podràs, el no sabràs, el és massa difícil, el no seràs capaç, el no et compliquis la vida, el no funcionarà, etc… Són diàlegs interns que sabotegen la nostra existència i vèncer-los costa esforç. Vèncer-los, es sortir de la zona de confort i intentar fer coses noves, o actuar de manera més productiva o assolir objectius. Els Gremlins tenen la intenció positiva de fer-nos quedar com estem, de no vèncer les pors, de no arriscar-nos per por a no saber que passarà, allà a on estem ja estem bé, és el que sempre hem fet, perquè canviar, etc… A vegades, els Gremlins són els nostres familiars o amics que ens diuen que no podrem, que no ens donen suport, etc…

Hi ha molta gent a la vida, que es comporta de manera tòxica, com un Gremlin dolent, que saboteja la seva existència i la dels altres; alguns ho fan de manera inconscient i d’altres no: són els vampirs emocionals, els victimistes, els prepotents, els agressius, els negatius, etc…

Doncs bé, em tocar el rol de Gremlin dolent; “ NO SABRÀS FER-HO”. Alguns dels meus companys eren d’altres Gremlins dolents i d’altres, eren gent amb un objectiu a assolir a la vida. Pel meu despatx de Gremlin anaven passant els meus companys amb els seus objectius vitals i jo havia de sabotejar l’objectiu, amb la frase: no sabràs fer. Em va costar molt i esgotar: el fet d’anar sempre a la contra impedint els seus objectius i sabotejant-los, i més si veia que ho tenien ben plantejat, no tenien dubtes, i si m’identificava amb l’objectiu i anava d’acord amb les meves creences. Costa molt comportar-te i dir coses en les quals no creus, adoptar un rol totalment oposat al de la teva vida quotidiana. I més si a la vida, ets una persona positiva que no crea conflictes, com és el meu cas. Em provocava mal estar fer el que no havia fet mai, i anar en contra dels meus principis, i valors. Creant mal ambient en tots els meus companys.

També vaig descobrir, perquè em costava tant fer de dolenta. Perquè, a casa em diuen molt el no sabràs o no podràs. I lluito, en contra d’això. I quan em va tocar fer-ho, era com fer sortir tot el meu entorn, a anar a favor d’ells i actuar com ells. A banda que em recordava una part de la Sara que no m’agradava, una Sara del passat, que de tant en tant torna al present. Normalment, en el present tinc als meus Gremlins interns bastant controlats i ignorats, però no es pot baixar la guàrdia, perquè el dia menys pensat poden tornar aparèixer. Sobretot, quan vols fer coses a la vida que no has fet mai, i que comporta un risc. Tot a la vida m’ha costat molt assolir-ho, però sempre he vençut als meus Gremlins i als Gremlins familiars i he assolit els meus objectius, i assolir els objectius dona poder sobre els Gremlins i satisfacció.

No em agradar gens fer de dolenta, i vaig descobrir com costa fer i dir una cosa contraria en la qual creus, i sents. Però, quan l’exercici ho requereix, vaig demostrar que sé fer de dolenta. Vaig fer-ho bé, perquè m’ho van dir els meus companys i la professora. L’esforç va valer la pena.

Implicant-me al 100% en els exercicis és com més s’aprèn.

Molt bon exercici, però esgotador.

Intenteu enfrontar-vos als vostres Gremlins i als del vostre voltant. Val la pena.

Gràcies per llegir-me i opinar.

posted by on Reflexions d'altres autors, i jo penso....

No comments

El post d’avui està dedicat al discurs de l’Steve Jobs. Sobren les meves paraules, us ho dirà tot ell.

YouTube Preview Image

css.php